Torno a buscar paraules a estones mortes,
i em retrobo amb unes poques lletres que no defugiren la meva presència,
torno a buscar-me, a enredar-me,
i m’allunyo, de mons obscens, de màscares carnavalenques
i em perdo en intimitats que ja no em pertoquen
s’esglaonen els números que m’acompanyen en aquest camí
la necessitat d’esdevenir quelcom m’invaeix,
em busco, em retrobo, ineludiblement, amb una llumeta
un llumí taronjesc inconfusible que vetllaba per mi totes les nits de la meva infantesa
pot ser llums més gran són llunyanes, pot ser de dites i plenituds no puc ésser mereixedor
però aquestes primeres lletres que em piquen i tasten de mi
són les que em duran a reomplir petites glòries passades,
que per mi foren increíbles triomfs.